Educació pública i privacitat, el nou negoci.

By IWTBF| 31/10/21 | educacio identitat digital

Google i Microsoft s’han erigit en les reines de la nova era de l’educació digitalitzada. Han arribat a les aules dels nostres centres d’educació pública, i sembla que han vingut per quedar-se. El gegant d’internet i totes les seves eines «integradores», «facilitadores», i «gratuïtes» són l’aposta de l’administració pública per introduir les noves tecnologies a l’entorn escolar. A primer cop d’ull pot semblar un quid pro quo difícil de qüestionar. Però en realitat és una arma de doble fil, ja que amb aquesta aparició estel·lar, cada vegada més consolidada, s’obre un nou i suculent mercat pel big data, que ha trobat una mina de dades personals fins ara poc explotada a casa nostra.

La crisi pandèmica de 2020 ha accelerat el procés de tecnificació dels centres educatius i, sense més dilació, ha dilapidat el programari lliure de la competició per fer-ho d’una forma ètica i democràtica. Aquesta tendència vertiginosa hauria de fer saltar totes les alarmes ja que posa en escac i mat la sobirania tecnològica, no només dels alumnes sinó de tota la comunitat educativa, i posa de manifest que la mercantilització de l’educació pública a través d’un programari privatiu, vulnera la privacitat de la identitat digital dels alumnes i pretén comercialitzar amb ella mitjançant accions publicitàries encobertes.

Ens trobem, doncs, davant d’un escenari que presenta diverses problemàtiques ètiques:

Manca de sobirania tecnològica dels centres educatius i d’empoderament tecnològic dels alumnes i docents.
La cessió massiva d’informació personal de menors a corporacions que es lucren amb l’obtenció i comercialització d’aquestes dades.
Manca d’inversió pública en programari lliure que fomenta la dependència tecnològica.
Discriminació econòmica per l’elevat cost d’aquest programari privat.
Vinculació de l’educació pública i l’empresa privada.

La privatització de la tecnologia: privacitat en venda.

Recentment, Andalusia ha introduït de forma oficial les eines privatives de Google i Microsoft a tots els centres educatius públics de la comunitat. Tot i que en un primer moment aquest conveni público-privat es va resoldre amb l’acord que aquestes empreses no utilitzarien la informació personal dels alumnes per crear perfils amb finalitats publicitàries, el cert és que el gegant d’internet ja ha estat multat en diverses ocasions per exercir abusos en les seves pràctiques. Tot i les suculentes penalitzacions econòmiques, Google ha augmentat la seva cotització al mercat de forma exponencial des que es van aplicar aquestes sancions. Tot i això, la desdemocratització de la tecnologia a l’escola es valora positivament per alguns membres de la comunitat educativa degut als insuficients recursos econòmics dels que disposen.

En aquest sentit, Enrique Javier Díez Gutiérrez, doctor en Ciències de l’Educació i mestre de la Facultat d’Educació a la Universitat de Lleó, considera que la problemàtica que genera l’ús d’aquestes eines gratuïtes en l’àmbit públic rau en que eviten la inversió de diner públic en tecnologia emancipadora (software lliure) i creen dependència tecnològica. A tot això, cal sumar una problemàtica ètica emergent. La implementació d’aquest tipus de programari converteix els alumnes en usuaris digitals desproveïts d’empoderament tecnològic i d’una visió crítica d’internet, perpetuant així la des-educació tecnològica en connivència de l’administració pública.

Google Classroom, Google Drive, Gmail, Google Calendar, Google Meet, Zoom, Skype, WhatsApp, Dropbox, WeTransfer, Facebook, Instagram, etc. Són exemples d’eines tecnològiques privatives i del núvol utilitzades freqüentment per a la comunicació, no només entre alumnes, sinó també escola-alumnes i escola-familia. Les identitats digitals que intervenen en aquest procés de tecnificació, creixen exponencialment. Un autèntic paradís del Big data digne de ser explotat. És urgent, doncs, que les eines tecnològiques amb finalitats educatives i comunicatives salvaguardin els drets digital de tota la comunitat educativa, i no els converteixin en fonts d’informació massiva cedida a grans corporacions privades amb finalitats econòmiques.

La privatització de la tecnologia com a eina del màrqueting infantil

Un altre dels efectes secundaris d’aquesta pràctica és la comercialització de l’educació pública amb finalitats publicitàries i lucratives, més enllà de la privacitat.

El documental emès per TV3 ara fa 12 anys, "Criatures consumidores: la comercialització de la infància", ja ens alertava sobre una tendència a l’alça, en aquest cas als EUA: la privatització de l’escola i els seus elements amb finalitats comercials, com ara la esponsorització dels busos escolars, sortides programades a centres comercials o el patrocini d’alguns espais, per exemple, el gimnàs. No cal anar tant lluny.

Heu sentit a parlar de la campanya «Un click para el cole» de Amazon? Es tracta d’una iniciativa comercial en la que el rei del e-commerce assumeix donar un percentatge de la compra d'un client al centre educatiu que aquest esculli, sense que això suposi cap cost extra per al client. Aquestes donacions, en forma de crèdits virtuals, van a parar al centre escollit i s’acumulen per al seu bescanvi en futures compres de material escolar.

El que uns veuran com una fantàstica oportunitat per millorar les instal·lacions escolars o de renovar el material didàctic sense esperar l’aprovació econòmica de l’administració competent, altres ho interpretem com una intromissió del sector privat a l’escola pública amb finalitats purament comercials: incentivar les compres a la plataforma entre alumnes i famílies. En aquest sentit, la comunitat de Navarra ha prohibit als centres públics de la comunitat formar part d’aquesta campanya, però el fet és que més de 5.000 centres educatius d’arreu del territori espanyol ja s’hi han adherit. A aquesta iniciativa hi podríem sumar d’altres amb la mateixa finalitat, per exemple la producció de material o contingut educatiu esponsoritzat com ara Amazon Digital Lab, destinat a mestres i alumnes.

Una altre exemple, que a priori ens pot semblar més digne de Minority report que de la vida real, és la implementació de programari privat basat en intel·ligència artificial. El cert és que aquest programari ja s'està aplicant en diversos centres educatius públics i privats d’Espanya, com ara la UNED. Aquesta tecnologia pot actuar en diversos àmbits, com ara: l’avaluació de treballs o correcció d’exàmens; programes informàtics capaços d’actuar com un professor/a, alumne/a o tutor/a virtual (chatbots); crear patrons de comportament per analitzar i avaluar el progrés acadèmic dels alumnes; o el reconeixement facial per identificar l’alumne en cas d'examen telemàtic. Privacitat, privatització i automatització, tot en un.

Software lliure com a element empoderador.

La plataforma activista Xnet, alertada per aquest cataclisme social i tecnològic, ha començat a treballar en un projecte que pretén dotar els centres educatius que així ho vulguin d’una Suite open source , auditable i segura que garanteixi la privacitat i seguretat dels alumnes i de tota la comunitat educativa com alternativa als serveis de Google. Es tracta de defensar la sobirania de les dades personals i altres drets vinculats a l’era digital.

El programari lliure ens empodera perquè la seva naturalesa col·laborativa el fa transparent, lliure i segur, pel que resulta clau a l’hora de garantir la privacitat de la informació que s’hi diposita. Cal, doncs, sumar esforços i reflexionar sobre el paper de l’escola com element vertebrador de la societat actual i del futur i sobre el paper de la tecnologia com un element de bé comú que s’ha de tenir en compte, necessàriament, des d’una perspectiva ètica i democràtica.