Identitat digital, privacitat i Big Data
"No accepto la tecnologia digital injusta", diu Richard Stallman, creador del GNU i activista del programari lliure. I no se’ns acut una manera millor de començar a parlar de privacitat digital i empoderament tecnològic.
Actualment, vivim en una societat de la informació en la que la tecnologia ha ultrapassat la barrera de l’àmbit estrictament professional i s’ha infiltrat en la vida privada dels individus donant pas a un nou concepte de nosaltres mateixos: la identitat digital.
Els nostres nous millors amics (smartphone, tauleta, smart tv, etc.) s’han convertit en un must indispensable propi de qualsevol ésser humà mínimament integrat en una societat autoconsiderada avançada. Vist des d’una perspectiva estrictament pragmàtica, les eines que la tecnologia moderna ens ofereix han simplificat la nostra vida i ens instal·len en una zona de confort altrament inimaginable. Una autèntica meravella!
Com si d’una metàfora de «l’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde» es tractés, hi ha una altra perspectiva des de la que s'ha d'analitzar aquest fenòmen tecnològic de masses: la perspectiva ètica. Aquest prisma alternatiu el que en realitat ens revela, és que la visió pràctica i existencialista que la majoria de nosaltres tenim dels nostres nous millors amics, és un autèntic bluff *. Per sort per a la majoria d’empreses propietàries del software privatiu** que utilitzem, aquesta visió crítica de les seves eines tecnològiques gaudeix d’una popularitat a la baixa, una tendència inversament proporcional a l’augment de la seva globalització. I ens hauríem de preguntar, per què?
"La informació és poder, i no és gratuïta". És el nou petroli de les economies.
La identitat és el conjunt de característiques i d’informació personal que ens identifica com a individus i com a col·lectiu en tots els aspectes: ideologia política, orientació sexual, classe social, sentiment religiós, educació, etc. La privacitat és la qualitat d'allò privat, que no és públic fins que no consentim explícitament revelar-ho.
Des d’un punt de vista tangible de la identitat, el valor de la seva privacitat és perceptible. Podríem dir que, de forma bastant generalitzada, no sentim un desig irrefrenable d’aturar un desconegut pel carrer per explicar-li amb qui hem quedat per sopar, a qui pensem votar a les properes eleccions, quines és el nostre estat de salut actual, o de regalar-li fotos dels nostres fills o de cedir-li totes les contrasenyes dels nostres aplicatius digitals. De fet, les cortines, porticons o persianes que tenim a casa, han estat històricament una manera de preservar la privacitat del que passa a l'interior de la nostra llar. Encara que no tinguem res a amagar, tenim molt clar quines són les parcel.les de la nostra privacitat que volem mostrar i quines no. Però això no passa quan la identitat esdevé digital.
El que fa que la nostra identitat resulti atractiva i digne d’explorar, és bàsicament un sistema econòmic basat en una societat de consum i en els seus òrgans de poder amb fam de control poblacional. Per alimentar-lo i mantenir-lo resulta molt útil saber què pensem, què consumim, on comprem, quins són els nostres hàbits i necessitats, amb qui ens relacionem i què revela la identitat digital d’aquestes altres persones. I així, en un exemple de manual d’estructura piramidal, les grans empreses tecnològiques utilitzen els seus serveis privatius d’us global i que gaudeixen de major popularitat per recaptar dades personals de forma massiva, traficar amb elles i treure'n benefici econòmic. No és casual que aquestes empreses siguin les que gaudeixen de major cotització als mercats.
La privacitat, doncs, no és només un dret fonamental, sinó que exposar-la afecta directament a la llibertat individual i col·lectiva.
Si un producte és gratuït, tu ets el producte.
La perspectiva ètica de la tecnologia ens empodera per saber cap a on anem i ens dóna la opció d’acceptar no anar-hi. «És una qüestió ètica, el que està en joc és la nostra llibertat», diu Stallman.
Per a alguns el preu a pagar pot semblar molt elevat, però ha d'existir necessàriament l'opció de poder escollir lliurement i d'exercir la nostra sobirania digital tot i la voràgine de la fast technology *. «Vendre aquesta llibertat a canvi d’unes comoditats [...] i de que algú guanyi diners a canvi de controlar-nos. La comoditat o la seguretat no poden ser excuses irrefutables per acceptar el control sense límits. Tenim exemples recents i molt evidents del que l'autoritarisme tecnològic representa i com funciona, però no cal presentar un escenari apocalíptic per trobar exemples de control digital massiu que vulnera el dret a la privacitat dels individus. Les targetes de fidelització d’un supermercat, els parquímetres amb sistema d’introducció de matrícula, les xarxes socials, la intel·ligència artificial i el reconeixement facial, Amazon, serveis de correu electrònic gratuït, sistemes de compartició de fitxers, plataformes de pagament, passaport covid, ... tot són exemples d’eines de compilació i cessió d’informació amb un objectiu: benefici econòmic i control.**
«Qualsevol programa que no sigui lliure és un instrument de poder del propietari i sotmet a l’usuari». Es pot viure sense utilitzar cap servei digital programat amb software privatiu? (Google, WhatsApp, Bizum, Dropbox, GooglePay, WeTransfer, Amazon, Gmail, Zoom, Skype, Facebook, Instagram, Wallapop, GoogleDrive, Microsoft, Apple, etc.) Es pot evitar el seguiment constant? Esquivar la vigilància injustificada? Eludir el control? «Jo ho faig», assegura Richard Stallman, tot i que reconeix que cada vegada és més difícil escapar als sistemes de control digital, inclús per realitzar tràmits oficials.
El creador del software lliure considera que és més necessari que mai engendrar un moviment ciutadà que obligui als governs a legislar per a impedir a les grans empreses compilar dades dels usuaris. Hi estem totalment d’acord, però hem de tenir en compte que els governs, regits per sistemes econòmics, es nodreixen de ments dòcils instal·lades en zones de confort per ser fàcilment controlades. I és aquí on trobem resposta al nostre"per què?" anterior.
De manera que, per engendrar un moviment col.lectiu, ha d'existir necessàriament una consciència ciutadana desperta al respecte del valor que té la seva informació personal i de la importància de la seva privacitat. És necessari un empoderament tecnològic col·lectiu que aporti una mirada crítica de la tecnologia i ens permeti saber les conseqüències que té un ús inadequat, que ens doni la capacitat de decidir acceptar o no el seu tracte i de saber que hi ha alternatives al programari privatiu igualment funcionals i que responen aquests principis ètics.
L'objectiu d'aquest empoderament al cap i a la fi no és un altre que dotar a la ciutadania d'una informació necessària per a la presa de decisions de forma assertiva i sobirana.
*bluff: muntatge propagandístic per crear un prestigi que posteriorment resulta ser fals.
**programari privatiu: Que és propietat d’una empresa i queda fora del control de l’usuari, que no el pot estudiar ni modificar.
***fast technology: